“Sense límits!” amb el film El color del paraíso

A la segona sessió de cicle superior d’educació primària, hem comptat amb la presència de més de 300 alumnes i mestres als Cinemes Girona. A través de la pel·lícula El color del paraíso, els nens i les nenes han pogut viure de prop la commovedora història d’en Mohammad, que els ha permès reflexionar sobre la família, el respecte i la importància que tots els infants puguin rebre una educació adequada a les seves necessitats.

Els i les alumnes de les escoles Miquel Bleach, Barrufet, Marinada, Baixeras, L’Alba, Rius i Taulet i Coves d’en Cimany han vingut amb moltes ganes de participar i compartir tot el que havien treballat a l’aula.

La Basma i l’Adrián de l’escola Miquel Bleach ens han recordat que tots els infants tenen dret a practicar esports i els que tenen discapacitats no poden ser discriminats en les pràctiques esportives. Han acabat la seva presentació amb un missatge molt optimista i encoratjador per a tots: “Sense limíts!”.

El grup d’alumnes de l’escola Marinada, l’Anismel, l’Alba, la Mariam i en Nico ens han explicat que a classe van estar parlant de la família, l’escola i l’educació, i que havien arribat a la conclusió que, per a ells i elles, l’escola és com una família, perquè “la teva família és la que t’educa, la que t’estima i la que tu consideres la teva família”. Després la Martina i la Maria de l’escola Baixeras han fet èmfasi en què tots i totes “hem de lluitar perquè totes les persones tinguin una bona qualitat de vida”.

L’últim torn de participació ha estat per a l’alumnat de l’escola Rius i Taulet. En Nacho ens recordava que tots i totes som iguals i tenim els mateixos drets, que hem de conèixer els costums dels altres i ens hem d’ajudar. Per la seva banda, l’Arnau i la Paula insistien que cadascú s’ha d’acceptar a un/a mateix/a i també a totes les persones, tinguin o no discapacitats. Volien remarcar que la família ha d’estimar els infants tal com són, ja que els nens i les nenes amb discapacitats tenen els mateixos drets que la resta.

Després de veure la pel·lícula, hi ha hagut una posada en comú molt animada i interessant, perquè els infants tenien moltes ganes de parlar i compartir les seves impressions. Estaven molt contents i entusiasmats en veure que finalment el pare de Mohammad accepta i estima al seu fill com tot nen es mereix.