Quiero ser como Beckham - Cicle de cinema i drets dels infants

// Quiero ser como Beckham

de Gurinder Chadha

Dates d’exhibició: 15 i 18 de novembre, 10h

Drets i valors a treballar:

El dret a l’autoafirmació de les dones.

El dret a ser recolçat/da per l’entorn familiar i social en la manifestació de les pròpies aptituds.

Dret a que siguin respectades les opinions.

Dret a elegir el propi destí.

Dret a la tria de la identitat cultural i d’orientació sexual.

La pel·lícula

Sinopsi:

La Jess (Jesminder) Bahmra és una noia de 17 anys d’origen hindú que viu amb els seus pares i la seva germana a un barri dels afores de Londres. Mentre juga a futbol al parc amb uns nois, un dia coneix la Jules, una noia blanca que la convida a integrar-se a l’equip de futbol femení on ella juga.

Un cop passada la prova gràcies al seu gran talent, la Jess es veurà confrontada amb la incomprensió de la seva família, que l’empeny a seguir les tradicions socioculturals hindús, on l’única aspiració de les noies sembla que s’ha de limitar al seu rol familiar. La relació d’amistat i complicitat -la Jules també ha de fer front a la crítica sexista de la seva mare- es trenca dramàticament pels sentiments que ambdues senten vers el seu entrenador, atret per la Jess.

Els progressos de l’equip el porta a disputar la final que se celebra, precisament, el mateix dia del casament de la germana de la Jess. Això la posa en una situació límit en la qual ha de triar entre el ple desenvolupament de la seva passió pel futbol (a la final hi haurà un buscador de talents americà) o la submissió a les normes tradicionals hindús.

Fitxa tècnica:

Bend it like Beckham -literalment: Corva-la (la pilota, amb efecte) com en Beckham.

Directora: Gurinder Chadha

Guionistes: Gurinder Chadha, Guljit Bindra, Paul Mayeda Berges

Actrius i actors principals: Parminder Nagra, Keira Knightley, Jonathan Rhys-Meyers, Anupam Kher, Archie Panjabi, Juliet Stevenson, Shaheen Khan

EUA, Regne Unit i Alemanya

Any d’estrena: 2002

Durada: 108 minuts

Versió castellana

Activitats de classe:

A observar:

Els conflictes entre tradició i modernitat, entre Orient i Occident.
El sentit de comunitat del grup hindú, que contrasta en l’escena de la petició de ma de la germana, amb la solitud de la veïna al patí del costat.
L’empatia entre les minories, personificada en l’atració entre la protagonista hindú i l’entrenador irlandés (comunitat també menyspreuada pels anglesos).
El qüestionament dels canons de feminitat tradicionals.
Els signes del menyspreu de l’esport femení i, en concret, del futbol jugat per noies.

Sabies que?:

La religió sij (que professa la família de la protagonista), creu que tan sols hi ha un déu per a tots els homes, el mateix per a totes les religions.
La comunitat sij ha sabut organitzar-se per a assolir una important participació social, política i cultural en la societat britànica.
La pel·lícula està dirigida per una dona hindú, Gurinder Chadha, que ha posat en el guió molta de la seva experiència personal i familiar.
És la pel·lícula anglesa més taquillera de tots els temps.

Materials de suport

Dos diàlegs de la protagonista

Amb les companyes d'equip:

- Jess: Mis padres no saben que estoy aquí.
- Companya 1: ¿Llevas jugando todo este tiempo sin que ellos lo sepan?
- Companya 2: ¿Y dónde creen que estás?
- Jess: Trabajando.
- Companya 2: Eso no está bien.
- Jess: Se supone que las chicas indias no juegan al fútbol.
- Companya 2: Eso es muy anticuado.
- Jules: ¿Anticuado? ¿Y a nosotras qué? ¿Quién nos apoya a nosotras?

Amb la seva germana:

- Germana: Oye, ¡lo de que trabajas es una mentira!
- Jess: ¡Cállate, hermana! ¡Yo guardé tu secreto!
- Germana: Joder, joder, joder. ¿No será musulmán?
- Jess: ¿Musulmán? ¡No! ¡No es un chico! Estoy entrenando y jugando a escondidas en un equipo de fútbol femenino.
- Germana: ¡¿Qué?! ¡¡¡Eso es mucho peor!!!

Vídeos

http://www.youtube.com/watch?v=XsmbObwStSQ

Tràiler (en anglès)

Llibres:

Anguera, M. (2009). No fotis, Marta! Barcelona: La Galera
Del Amo, M. (2008). El abrazo del Nilo. Madrid: Bruño
Labarga, M. (2010). Lejos. Madrid: Anaya
Lienas, G. (2009). Així és la vida, Carlota. Barcelona: Estrella Polar
Lienas, G. (2008). El diari lila de la Carlota. Barcelona. Empúries
Lowry, L. (1998). Anastasia de nuevo. Barcelona: Espasa Libros
Nöstlinger, C.; Santos Sousa, M.; i Cabo, T. (2006). Amigas para siempre. Madrid: Bruño
Zannoner, P. (2008). Quiero ser escritora. Madrid. Mare Nostrum Comunicación