Ja no és el primer any que, amb els nostres néts, assistim a tan interessants i educatives projeccions.
El treball que tot l’equip, així com l’organització i tota persona o organisme implicat en el projecte, són fart lloables. No obstant això, no deixa de ser més que un important esforç, com uns altres de diverses etiologies que pretenen ajudar a educar als nostres nens en els més preuats valors humans on el respecte és el mascaró de proa del vaixell que voga cap a un millor port.
Ara bé, el timó no es manté ferm. El rumb varia imprevisiblement. La quilla copeja el fons en ocasions, generant vies d’aigua. Durant l’accidentat trajecte, el vaixell corre el risc d’enfonsar-se. Quan tanquem les mamparas, la línia de flotació ja està molt per sota del nivell del mar. Seguim lluitant contra les inclemències però, per fi, després de molts esforços el vaixell acaba per enfonsar-se.

Què vol dir tot això? Que els poders econòmics secundats pels polítics, impedeixen, per tots els mitjans que l’ésser humà respongui amb la racionalitat implícita en la seva condició.
Mentre és infant, la seva transparència, li impedeix, per naturalesa, fer distincions entre races i classes socials. El seu entorn adult generalment enverinat per l’ambició i la cobdícia, certes comfraternizacións no se els hi pot permetre i ja comença a influir en el nen/a perquè marqui distàncies. Els abans esmentats poders econòmics mitjançant el sistema de consum incontrolat està a la disposició del nen/a, tan sol amb prèmer un botó. La televisió, utilitzada en la seva justa mesura i amb una adequada selecció pot arribar a ser un interessant complement educatiu. Però, com sap el menor en què mesura ha de seleccionar el que realment és bo per a ell?. No!, recorre a lo més còmode, a lo que requereix menys esforç que, generalment, són monumentals estupideses que el seu objectiu és convertir al menor en un consumidor incontrolat.
Els pares o tutors?. Quin percentatge es pot establir d’adults que es preocupin al 100% de la formació dels menors al seu càrrec?. Quan aquets són adults un petit percentatge passen a ser dirigents, perquè ja se’ls ha educat per a tal fi i, la resta, passa a ser una massa heterogènia de servidors o moderns esclaus dels anteriors, a costa dels mateixos i perdent dia a dia els drets que els seus ancestres van arribar a aconseguir després de moltes dificultats, moltes necessitats i molt sofriment.
S’enfonsa el vaixell o no s’enfonsa?