Famílies d’arreu de la ciutat omplen el cinema en nom dels drets dels infants
El diumenge 29 de novembre les famílies de Barcelona van omplir la sala 1 dels Cinemes Girona de gom a gom per gaudir del segon passi del documental Camí a l’escola, en el marc del Cine en Família del Cicle de Cinema i Drets dels Infants 2015-16, focalitzat en el tema Educar per viure.
280 persones entre infants d’edats molt variades (els i les veritables protagonistes), mares, pares, avis, àvies, tiets i tietes vam compartir una sessió extraordinària. La salutació inicial va anar a càrrec de Laura Pérez, regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona.
Durant la projecció, se sentien a la sala murmuris i comentaris d’interès que acompanyaven el camí d’en Jackson i la Salomé (Kenya), la Zahira i les seves dues amigues (l’Alt Atles marroquí), en Carlitos i la Micaela (Patagònia argentina) i en Samuel, l’Emanuel i en Gabriel (l’Índia) fins a les seves escoles. Al final del film, un esclat d’aplaudiments va fer de punt i seguit als somnis i els recorreguts dels infants protagonistes.
Al final de la sessió, es va obrir un torn de paraules. Malgrat que la sala estava plena, una gran part de les famílies participants van seguir amb atenció els comentaris d’una bona colla de nens i nenes. Els uns i les altres van compartir impressions de la pel·lícula i reflexions sobre els drets dels infants.
Un debat ric i enriquidor: la veu dels infants
Un dels primers infants a parlar va desitjar que en Samuel aconsegueixi caminar. Una nena va afirmar que li havia entusiasmat el personatge d’en Carlitos perquè va a cavall, i una altra que el seu moment estel·lar del documental és quan aquest deixa a la seva germana petita (la Micaela) portar-lo un tros. Un altre dels moments preferits és quan en Jackson i la Salomé s’esmunyen dels elefants.
Un dels passatges de la pel·lícula que van rescatar els infants és el llarg recorregut per les muntanyes escarpades de l’Atles de les tres nenes amazighs: “Són molt valentes”, va dir un nen, perquè han d’anar caminant fins que les agafa una furgoneta: I un altre nen va comentar que li havia fet “molta gràcia que portessin una gallina durant el viatge i com la intercanviaven al mercat”.
Una nena va afirmar ben convençuda que “nosaltres tenim molta sort de tenir l’escola a prop de casa”. Un nen va ressaltar: “M’ha agradat molt quan els amics de la classe d’en Samuel surten a buscar-lo, l’ajuden i l’estimen”. També va parlar una àvia, que va destacar la importància de l’aigua i la benedicció del pare d’en Jackson i la Salomé a l’inici del seu recorregut. Sobresurt com les famílies recolzen aquests infants en la seva aventura de la vida sense acompanyar-los de camí a l’escola.
L’Àlex, un nen de 4 anys, ens va deixar un regal a l’enquesta que va omplir amb la seva família: “Hem de cuidar la Terra, la família i els companys”.
