Treballs del Col·legi Sant Ramon Nonat - Las nieves del Kilimanjaro
Creacions escolars dels i les alumnes de 2n cicle d'ESO del Col·legi Sant Ramon Nonat sobre la pel·lícula Las nieves del Kilimanjaro.
LES NEUS DEL KILIMANJARO
1. Autors: Miriam López i Raúl Martínez
Si tinc por tu vens i em protegeixes. No tinc por al teu costat, ets com un escut per al meu cor. Estic sol tu m’acompanyes per viatjar el món. Si tinc por tu vens i em protegeixes. Solucionem els nostres problemes i ens aconsellem mútuament. Seguim els camins de l’estrella per garantir-nos el futur. Sé que amb tu no tinc secrets per poder ser feliç. Tu em vas ajudar quan jo més ho necessitava. Tu em vas donar menjar. I mai se m’oblidarà. No som germans de sang. Però som germans d’amistat. Et recordaré per sempre. Com un germà que no he tingut.
2. Autors: Alba García Romo, Laura Mallafré Morcillo, Miranda Martinez i Júlia Vidal Santos
Surto al carrer, llegint el diari l’obro pel mig i veig el noticiari. Una historia em crida l’atenció. Parla d’un home que vivia en pressió Intentant sobreviure amb un mínim salari. Maleïda l’hora que vaig comprar el diari. Desitjaria poder-lo haver ajudat. M’agradaria la mà poder-li haver donat. Del seu treball va ser acomiada.t Perquè la vida l’esquena li havia donat. Amb els escassos recursos que ell posseïa. Tots els seus béns lentament s’esvaïen. Va perdre la casa que tant s’estimava
i poc a poc sense amics es quedava.
Va arribar el dia en que molt sol se sentia per dins. Es moria perquè ja ningú el volia. Dormia al carrer i el fred el destapava totes les nits somiava que escapava però aquest dia mai no va arribar. Per dins es consumia i el sol ja no sortia. El foc que l’escalfava lentament també el cremava. Finalment pres de la desesperació. Va prendre una brusca decisió. Les vies del tren des de lluny va divisa.r I el seu cor ràpid va començar a bategar. Les seves llums es van apagar. I sense pensar-s’ho un pas endavant va donar. Al llegir aquest fragment una llàgrima s’escapà. I la tinta del diari suaument esborronà.
Si algú l’hagués ajudat fins aquest punt mai no hagués arribat
3. Autora: Coral García
Estic aquí, al barri, camino ràpid mirant la gent passar mirades de la gent però jo segueixo el vent. Tot està canviant, ja t’estàs fent gran, els dies lentament van passant. Però ara a la gent no l’importen els teus sentiments o pensaments Només et critiquen malament et miren, no et parlen, et rebutgen, amb el cap no pensen. Dius que estàs bé, lent passa el temps, i ara no pots fer res. Perquè estàs sol i al teu costat no hi ha ningú, només els teus records i tu, tot s’ha perdut. Vols cridar més fort, camines tot sol. Somies, i somies. Esperes i desitges, amb les teves forces. Un dia algú et dirà: Torna a brillar, no amaguis la veritat.
I un nou camí tornaràs a començar, en tu creuràs.
4. Autora: Raquel Meseguer
‘Oh yeah’ I aquí estem, al barri. Aquest és el, meu rap. Així que escolta atent. Som tots una família. Alt, baix, lleig, guapo, negre o blanc, què més dóna? Som un poble. Naixem lliures en dret i igualtat, tots som esclaus d’una mateixa realitat. Posa’t a la pell de l’altre. Mira’l. Ningú l’ofereix contacte. T’agradaria estar en aquesta situació? Fem un pacte, ell no accepta una negació. Dorm al carrer, en bancs i en un caixer. Posa la mà per demanar diners. I nosaltres no sabem ni que existeix. No havíem dit que això era una família? Ara només puc riure. Les paraules se les emporta el vent, el que importa és ser valent. No és el color de la pell el que interessa, és el mode en el que t’expresses.
5. Autors: Alex Alcaide Aldeano i José Luis Estragués Muñoz
ANOCHECE – NACH Una societat que ens atrapa. Persones que no ajuden. La gent passa gana.
Gent que no té casa. No si sabem si ajudar-los. Per què? Perquè som ignorants de les seves necessitats. Però ens hem d’esforçar. Ja que algú ho passa malament. Una família de Mèxic que no pot viure decentment. Que no pot fer front a la vida exterior. Només necessita ajuda externa per poder... Sobreviure al món social actual. No poden gaudir dels beneficis de les altres classes, Tot determinat per les seves circumstàncies. Necessiten ajuda per poder menjar. I nosaltres, ja que ens sobra, els hem d’ajudar.
6. Autors: Lorena Fernández i Piedad Serrano
Yeah, la veu del barri, perquè no tot el que passa ”es conta”. Ara està de moda anar pels carrers. Que et robin el mòbil sense saber el perquè. De moda està faltar el respecte als majors. Solucionar les coses amb baralles i fer-se el més fort. Som esclaus de la societat, perquè ni amb les vagues se ́ns escolta vivim per treballar en comptes de treballar per viure.
Els nostres fills descuidats, per tal de poder dinar el món? En les nostres mans. decidim qui li dóna significat al que és perfecte, si ser com tothom per mi és un altre defecte. De l ́imperfecte ser humà, La màquina que destruirà el món amb les seves pròpies mans. Ara està de moda anar pels carrers, Que et robin el mòbil sense saber el perquè. De moda està faltar el respecte als majors, Solucionar les coses amb baralles i fer-se el més fort. El tema és aquest però tot té una solució. La solidaritat no està de menys. L ́ajuda als altres és un gran avenç. Las paraules ens envolten. Hem de saber utilitzar-les per tal de crear un món millor. Som nosaltres els creadors de un nou món.