“Com hem d’actuar per no discriminar ningú?”
Ja estem a la meitat del Cicle de Cinema i Drets dels Infants (CCDI). Avui amb el cicle superior d’educació primària hem estrenat la pel·lícula El color del paraíso, que permet reflexionar sobre les discriminacions i dificultats afegides a l’educació que poden patir els infants amb diversitat funcional.
El director Majid Majidi és un dels directors més importants del cinema iranià actual. Aquest film va guanyar el Premi a Millor Pel·lícula al Festival de Montreal i el Premi del Jurat al Festival de Gijón, el 1999. També va ser considerada com una de les 10 millors pel·lícules de l’any 2000 per la revista Time i pels crítics del New York Times.De bon matí els grups han ocupat els seus seients a la sala dels Cinemes Girona i després de l’acte de benvinguda, els gairebé 300 participants, han guardat expectants el torn d’intervencions de cada centre. Les escoles participants en aquesta jornada han estat: Labouré, Josep Maria de Segarra, Castella, Josep Maria Jujol, Rius i Taulet i Mare de Déu de Montserrat.
Els primers a pujar a l’escenari són la Malisa i la Zaida, de l’escola Labouré, al costat dels seus companys parlen de la necessitat d’estima, d’acceptació i d’igualtat d’oportunitats per a tots els nens i nenes del món, vinguin d’on vinguin. El Matías, de l’escola Josep Mª Segarra ens ha fet una pregunta molt interessant: “Què podem fer o com hem d’actuar nosaltres per no discriminar ningú?. L’Areba i el Tomàs ens han recordat la importància de passar temps amb la família, a més del dret a escollir i equivocar-se.
Tot seguit han intervingut l’escola Castella, amb la Carolina, la Maria Àngels i la Abudala, ells han posat l’accent en el dret a la sanitat i a complir els nostres somnis. La Vida i L’Àlex de l’escola Josep Maria Jujol han dit “Cal que de manera individual i col·lectiva s’evitin aquestes dificultats”. La Candela i el Pere han demanat respecte i han exigit la necessitat d’arribar a acords quan el dret a escollir entra en conflicte. Tots estaven molt encuriosits per saber com era la vida diària del protagonista cec de la pel·lícula.
Finalment, la Nerea i el Jaume de l’escola Rius i Taulet ens han fet una pregunta molt curiosa: “Per què es diu ‘El color del paraíso’ si el nen no hi pot veure?”. Al costat, l’Àlex i la Laura de Mare de Déu de Montserrat han fet una observació interessant: “Cal tenir en compte la diferència entre el que aprenem a casa i el que aprenem a l’escola”, resumirem que tots dos àmbits els ajuden a fer-se grans de forma integral. Per tancar la dinamització ens llancen una dura pregunta: “Com acceptar la discapacitat dels nostres fills?” o “Com un pare pot rebutjar al seu fill per ser cec?”.
La tendresa d’en Mohammad i la duresa de la seva història, ha deixat una important petjada emocional en els assistents. Els nens i nenes han sortit encoratjats, el film els ha fet reflexionar al voltant del dret de l’infant a desenvolupar-se en condicions d’igualtat d’oportunitats. Ha estat un matí molt intens.
