Sinopsis:

Alí i la pilota

En un centre de detenció de persones refugiades on el temps i la vida passen molt lentament, hi viuen l’Alí, de 8 anys, la seva mare i la seva germana petita Fàtima. L’única distracció de la mare és fer mitja. Un matí hi ha una baralla entre interns i els guardes del camp reben ordres de confiscar tots els objectes punxeguts. Com que prenen les agulles a la mare de l’Alí, el nen s’empesca com aconseguir-ne unes de noves. Ordeix un pla fent servir una pilota i procurant-se l’ajuda d’una nena a l’altra banda del filat.

Plantar una llar

L’acció té lloc en un campament de persones refugiades d’origen sirià situat a Jordània. En Samer és un pare jove que ens explica com va prendre la decisió d’abandonar Daraa per salvar la seva família dels perills de la guerra. Al camp treballa de barber, la seva professió, i això el fa feliç. S’esmerça molt per oferir unes condicions de vida el més dignes possible a la seva muller i el seu fill petit.

Història d’en Hamid. Un viatge des d’Eritrea

Quan en Hamid tenia 10 anys va haver d’escapar d’Eritrea amb la seva mare. Van aconseguir arribar al Regne Unit i ser acollits com a persones refugiades. El seu pare no va poder marxar amb ells perquè estava sota vigilància: el govern el considerava un dissident. Mesos més tard, el pare d’en Hamid va morir. El protagonista descriu com li va costar assumir aquesta pèrdua i adaptar-se al nou país.

Carta a Sasha

Des del camp sahrauí d’Auserd, al sud-oest d’Algèria, la Fatma, de 12 anys, escriu una carta a la filla petita del president Obama, la Sasha. Vol donar-li a conèixer com és la vida en un camp de persones refugiades al mig del desert i sense massa esperances de retorn al seu país. Sobretot li demana que recordi al seu pare la promesa que va fer de treballar per deixar un món millor per als infants.

Història de l’Alí. Un viatge des de l’Afganistan

Quan la guerra de l'Afganistan es va intensificar, l’Alí, de 10 anys, va fugir amb la seva àvia cap al Regne Unit. En canvi, les autoritats van obligar als seus pares a quedar-se dins del territori afganès. L’Alí explica què li va suposar viure en un país estranger del qual no en coneixia ni tan sols l’idioma. Expressa també el dolor de la separació i la incertesa que sentia per si els seus pares eren vius o no. L’Alí parla de l’esperança de retrobar-se ben aviat amb el seu pare i la seva mare.

Història de la Rachel. Un viatge des d’un país d’Euràsia

Com que patia persecució per causes religioses, la família de la Rachel va haver de marxar del seu país. Després d’un periple per mig món, pare, mare i filla van aconseguir instal·lar-se al Regne Unit, on gaudien d’una vida força tranquil·la. Un dia van rebre una trucada informant-los que els havien denegat el refugi. Van enviar-los a un centre de detenció i posteriorment van ser deportats al seu país. Temps després, la família va escapar per segona vegada cap al Regne Unit, on finalment li fou reconegut el dret d’asil. Ara la Rachel ja és gran i vol estudiar Dret per ajudar altres persones que pateixen casos similars al seu.